Abril 2026
Fa uns mesos vam posar en marxa el projecte Connecta en Gran amb la voluntat de millorar la comunicació entre els ajuntaments i la seva ciutadania sènior. Després de varis mesos d’implementació en més d’una desena de municipis, hem recollit un conjunt d’experiències i bones pràctiques que creiem que poden resultar útils per a aquells ajuntaments que estiguin valorant incorporar l’eina.
Connecta en Gran es planteja com un canal de comunicació directe i adaptat que va més enllà de les eines digitals tradicionals. Parteix de la idea que no n’hi ha prou amb enviar informació, sinó que cal assegurar-se que aquesta arriba i és comprensible. En aquest sentit, ofereix un espai municipal visible i accessible des del mòbil, on es concentra la informació rellevant, i un sistema de missatges amb un panell de control que permet als ajuntaments gestionar la comunicació i fer-ne seguiment. Tot plegat amb l’objectiu de superar les limitacions dels canals habituals —com les apps municipals amb poc ús, les webs poc consultades o la comunicació tradicional— i generar una comunicació més efectiva amb la ciutadania sènior. De manera complementària, el launcher de Bleta facilita que les persones amb menys habilitats digitals puguin navegar pel dispositiu amb més autonomia.
Missatges i alertes
La funcionalitat de missatges parteix d’un principi bàsic: la simplicitat. Perquè sigui efectiva, aquesta mateixa lògica s’ha de traslladar al contingut. Tant el títol com el text han de ser clars, concisos i anar directament al punt.
L’ús d’imatges o elements visuals pot ajudar a fer els missatges més accessibles i propers, així com els enllaços externs, que permeten ampliar la informació quan cal. És important, però, distingir entre continguts puntuals —com un tall de carrer— i aquells que poden tenir un interès més sostingut en el temps, que convé informar en missatge emergent i després afegir-lo a l’espai municipal.
Espai municipal
L’espai municipal és el principal punt de referència informativa per a les persones grans i, per tant, ha de prioritzar la claredat per sobre de la quantitat. És recomanable oferir continguts essencials i ben estructurats, evitant la sobrecàrrega d’informació.
Habitualment, els ajuntaments organitzen aquest espai en tres grans blocs fixes: informació general (notícies, activitats o horaris de transport), un directori de telèfons d’interès i un apartat de serveis específics per a majors de 65 anys, com ara assistència social o programes municipals en curs de tota mena. En alguns casos, també s’hi incorporen canals de contacte directe o de difusió a través de WhatsApp, així com altres plataformes pròpies del municipi, com la ràdio local o el diari online. Com és el cas de Begues que compta amb un espai específic de convivència per a la gent gran del municipi.
Alguns ajuntaments aprofiten l’eina per compartir vídeos de jornades i activitats, facilitant que les persones que no hi han pogut assistir també en puguin formar part. Cassà de la Selva, per exemple, penja les trobades i reptes cognitius que celebren setmanalment. Alhora, l’espai pot funcionar com a aparador dels projectes impulsats des de la regidoria de gent gran. Hi ha municipis, per exemple, que hi difonen continguts sobre alimentació saludable o hàbits quotidians vinculats a campanyes d’envelliment actiu. En aquest sentit, l’eina esdevé un altaveu per arribar a persones que no participen presencialment o que habitualment no accedeixen a aquesta informació.
Aquest espai s’ha de concebre com un entorn viu. Això implica incorporar continguts temporals —com fires, festes o avisos puntuals— i retirar-los quan deixen de ser rellevants. Alguns municipis, per exemple, han utilitzat la portada per difondre recomanacions oficials en situacions concretes, com episodis de fortes ventades, compartint avisos o materials d’organismes com protecció civil per facilitar un accés directe a la informació més urgent.
Posada en marxa: començar en petit
Independentment de la mida del municipi, la implementació del projecte funciona especialment bé quan s’inicia amb un grup reduït de persones. Una primera trobada presencial permet introduir l’eina, generar confiança i començar a detectar necessitats reals d’ús. Posem l’exemple de Vic, on hi van participar una vintena de persones.
Aquest primer grup actua com a punt de partida i permet fer un seguiment més acurat durant les primeres setmanes. A través de diverses sessions, es poden ajustar continguts, identificar incidències i recollir millores abans d’ampliar-ne l’abast. Aquest enfocament progressiu facilita una implementació més sòlida i adaptada a la realitat del municipi.
La importància del referent al territori
En aquest procés, la figura d’un referent local és clau. Disposar d’una persona tècnica que conegui el territori permet fer un seguiment proper de la implementació, coordinar les primeres sessions i actuar com a punt de contacte estable al llarg del temps.
Aquest rol no només facilita la posada en marxa, sinó que també contribueix a fer créixer el projecte de manera orgànica. És qui pot identificar els espais on arribar, detectar necessitats concretes i mantenir viu el projecte més enllà de les primeres fases.
Difusió i prescriptors
Un cop consolidat el grup inicial, la difusió esdevé un element clau. És important anar als espais on la gent gran ja hi és i treballar amb les persones que hi tenen contacte directe.
En aquest sentit, la formació de prescriptors resulta fonamental. Professionals d’equipaments públics com biblioteques, centres cívics o oficines d’atenció poden actuar com a agents facilitadors en l’adopció de l’eina. A aquesta xarxa s’hi poden sumar altres actors del territori, com casals de gent gran, residències o associacions, ampliant així l’abast del projecte de manera coordinada.
En definitiva, l’experiència acumulada fins ara apunta en una direcció clara: la clau no està tant en desplegar tecnologia com en fer-la comprensible i propera. Treballar amb grups reduïts, comptar amb referents al territori i implicar els prescriptors locals permet construir una implantació més sòlida i ajustada a la realitat de cada municipi.
Més que una eina, Connecta en Gran es consolida com un procés que requereix temps, escolta i adaptació. I és precisament en aquest equilibri entre tecnologia i acompanyament on es generen les condicions perquè la comunicació amb la ciutadania sènior sigui realment efectiva.
Els casos que hem compartit en són només una mostra: municipis com Premià de Mar, Vidreres o pobles de l’Alt Urgell com Oliana i Alàs també estan treballant en aquesta línia. Més recentment, el projecte ha començat a desplegar-se fora de Catalunya, amb iniciatives com la del Comú d’Encamp, amb la voluntat de continuar creixent i adaptant-se a nous territoris.
